Un model matemàtic per a comprendre l'evolució de les poblacions del neolític

   Una investigació internacional analitza la competició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors al Mediterrani peninsular

   VALÈNCIA, 1 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat de València (UV) participa en una investigació internacional que ha desenvolupat un protocol quantitatiu a partir de simulació matemàtica per a conèixer l'evolució de les poblacions en la transició demogràfica neolítica, un període clau en la història humana. La investigació, publicada en la revista "PNAS", contrasta les simulacions amb la informació arqueològica a partir de les reconstruccions demogràfiques basades en sumes de radiocarbono, de manera que el nombre de datacions oferix una aproximació a la densitat demogràfica relativa en la Prehistòria.

   L'estudi adapta les equacions de models matemàtics coneguts, utilitzades per a quantificar la competició entre predadors i preses (interpretats en el model com a grups humans), de manera que es poden conèixer diferents ràtios de creixement de població o d'excés de mortalitat a partir de la situació de competició entre els últims caçadors-recol·lectors-pescadors (en l'adaptació del model, les "preses") i els agricultors i ramaders (en el model, els "predadors"). S'han utilitzat tres casos d'estudi arqueològic per a avaluar els resultats del model: l'est de la península Ibèrica (regió pionera de la implantació agrícola al Mediterrani occidental fa uns 7500 anys), l'illa de Kyushu (el Japó), i Dinamarca (Escandinàvia).

   En la investigació, l'objectiu de la qual és comprendre les dinàmiques poblacionals que van operar en la transició agrícola, també participen investigadors del Max Plank Institute for Evolutionary Anthropology, la University of Cambridge, la University College of London, la University of Bath i l'Institute of Archaeology of the Czech Academy of Sciences.

   "El canvi d'una forma de vida basada en la caça i la recol·lecció a una de centrada en l'agricultura i la ramaderia va suposar una fita transcendental, que va revolucionar l'organització de les societats humanes en el pla econòmic, social, cultural, territorial, i va constituir abans de res un èxit demogràfic", expliquen Oreto García-Puchol (professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV) i Alfredo Cortell-Nicolau (Marx Plank Institute for Evolutionary Anthropology).

   El desenvolupament i implantació de l'agricultura i la ramaderia a escala global es va produir mitjançant processos d'invenció independent, i la seua expansió, mitjançant la migració i el contacte amb els caçadors-recol·lectors a través de processos d'assimilació i aculturació.

   Així, assumint una població inicial de caçadors recol·lectors al voltant de deu vegades més gran que la població agrícola migrant, els agricultors podrien superar els primers en uns 400 anys des de l'inici de la interacció, depenent dels efectes de la competició entre tots dos. Un patró similar s'observa analitzant la desaparició/assimilació dels caçadors recol·lectors, que rarament es produeix abans dels 300 anys d'interacció, excepte en els casos en què el nombre d'agricultors és molt alt, i amb alguns casos de caçadors-recol·lectors sobrevivint fins a ben entrada l'adopció de l'agricultura.

   En el cas de la mortalitat, amb aquesta mateixa simulació s'estima que la població dels caçadors recol·lectors del Mediterrani occidental i d'Escandinàvia té menor mortalitat que la població del Japó, o que la mortalitat dels grups agrícoles és menor a les zones mediterrànies i al Japó, que en el cas danès.

   En comparar les tres regions, l'estudi permet comprendre millor les diferents particularitats del procés com, per exemple, les diferències derivades d'una expansió de l'agricultura de caràcter marítim o terrestre. A més, este treball replanteja la comprensió actual dels processos de difusió agrícola en enfocar-los des del punt de vista de la interacció demogràfica i social dels grups humans, i no únicament com una resposta a situacions climàtiques canviants.