Mor la cantant Núria Feliu als 80 anys

   Va destacar per cantar boleros, cuplets, jazz i country en catal

   BARCELONA, 22 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La cantant i actriu catalana Núria Feliu, pionera de la Nova Canó i referent de la cultura popular catalana, s'ha mort aquest divendres als 80 anys, ha informat la Conselleria de Cultura de la Generalitat en un tuit recollit per Europa Press.

   Feliu, que el gener del 2005 va anunciar que deixava d'actuar en directe, s'ha mort després de no superar les complicacions mdiques derivades d'un ictus que va patir el 2021.

   Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, va ser una de les pioneres de la Nova Canó, va destacar per interpretar boleros, cuplets, temes de jazz i xits nord-americans de country en catal.

   Feliu va publicar al llarg de més de quatre dcades de carrera artística una quarantena d'lbums, com 'Canons d'Apelles Mestres' i 'Qu n'ha quedat del nostre amor?', entre moltes d'altres.

   Va debutar als escenaris com a cantant el 1964 i un any després ja va publicar els seus primers lbums, 'Anirem tots cap al cel' i 'Gent' (1965), amb versions catalanes de canons nord-americanes.

   El 1966 va comenar una llarga i fructífera collaboració artística amb el pianista i compositor barceloní Tete Montoliu (1933-1997), recollida en l'lbum recopilatori 'Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990', publicat el 1997.

   Com a actriu, Feliu va participar en sries de televisió com 'Hora once' (1970), 'Quitxalla' (1980), 'Teresina, S.A.' (1992), 'Malalts de tele' (1999) i 'Herois quotidians' (2008) i en pellícules com 'El vicari d'Olot' (1981), 'Puta misria!' (1989) i 'Any de Grcia' (2011).

ÚLTIMES PUBLICACIONS I PREMIS

   Les seues últimes publicacions van ser el disc-llibre 'Poemes patritics' (2013), el disc recopilatori 'Te'n recordes?' (2014) i les memries 'Dies i records d'infantesa' (2016).

   La seua trajectria professional ha estat distingida amb reconeixements com el Premi de Cultura Popular del Ministeri de Cultura (1976), la Creu de Sant Jordi (1985), la Medalla d'Honor de Barcelona (2008) i el Premi Enderrock d'Honor a la Trajectria (2020).

   Personalitats destacades com el ministre de Cultura, Miquel Iceta; la presidenta del Parlament, Laura Borrs; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a banda d'entitats culturals com mnium Cultural han lamentat la mort de l'artista després de conixer-se la notícia.