Paco Cerdà: "Estic fascinat pel poder de la derrota per a despertar ensenyaments"

   L'autor explora l'exaltació feixista en el trasllat del cadàver de José Antonio i les veus oblidades per la història en 'Presentes'

   VALÈNCIA, 17 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor valencià Paco Cerdà (el Genovés, 1985) se sent "fascinat pel poder de la derrota i el fracàs aparent, en alguns casos, per a despertar ensenyaments".

   "Tinc una fascinació pels derrotats; em passa, fins i tot, en l'esportiu. I també per la poesia que envolta al fracàs. Deia el poeta Leopoldo María Panero que el fracàs és la victòria més resplendent i crec que esta afirmació condensa que quan un fa el que creu, guanye o perda, és la victòria més important de totes".

    Així ho exposa Cerdà, qui, després de donar veu a personatges silenciats en 'El peón' o '14 d'abril', torna 'a la càrrega' amb 'Presentes' (Alfaguara), on rememora el viatge que el cadàver de José Antonio Primero de Rivera, fundador de la Falange, pioner del feixisme espanyol i afusellat en la guerra amb 33 anys, va realitzar durant 500 quilòmetres per mitja Espanya: des del mar d'Alacant fins a la pedra de l'Escorial.

    'Presentes' és, per tant, la narració d'estos 11 dies del 1939 i d'una epopeia feixista de 467 quilòmetres, però al mateix temps és el relat de com en estos mateixos dies milers de vides humils --presos, afusellats, exiliats, treballadors forçats, interns en camps de concentració, mestres depurats, vencedors desgraciats per sempre-- "patien l'urpa de la repressió".

    El propi besavi de l'autor, Paco, estava empresonat en la presó model de València per haver sigut regidor de la República, i el seu avi, un xiquet de 14 anys, li portava menjar a la presó i veia l'horror de la repressió.

    O Marcelino, un camperol d'Alcorisa enrolat en un batalló de treballadors, que li demana als seus fills que estudien i a la seua dona que resistisca; Eulalio, un xaval de 19 anys tancat en un camp de concentració de França que patix perquè li ha caigut el pèl de sobte i, al mateix temps, li mana precioses cartes d'amor a una xica a la qual mai ha vist; Amelia, una jove anarquista que escapa de l'hospital amb el seu bebè en braços per a ser lliure...

    Estes són algunes de les vivències que cimenten esta obra de no ficció a la qual l'autor ha dedicat anys d'investigació --amb huit correccions incloses-- i un exhaustiu treball amb el llenguatge. "Per a mi era molt important que l'escriptura fora immersiva i que el lector quasi puga viure este moment tan sinistre de la nostra història i, d'altra banda, contrastar d'una forma dràstica amb la realitat que s'estava vivint en el país".

    Cerdà recalca que ha volgut allunyar-se tant del maniqueisme com de l'equidistància. Quan se li pregunta quin d'estos dos 'pecats' és pitjor, respon: "El maniqueisme seria tenir un dels dos ulls de l'escriptor o el periodista embenat a propòsit, i l'equidistància seria haver-se quedat cec per accident. El resultat és semblat: no veure la realitat, la història, amb els matisos que demana".

ORIGEN DEL FEIXISME A ESPANYA

   "Tant de bo jo no haja caigut en cap dels dos. Encara que a tots ens sone raro haver vist l'exaltació totalitària José Antonio, no cal deixar de recordar que era una persona de 33 anys el pensament dels quals va ser colonitzat pel franquisme. Està bé que bussegem per la parafernàlia escènica i reflexionem sobre l'origen de feixisme a Espanya, que va orbitar al voltant del que passava a Alemanya i Itàlia. A diferència del que va passar en estos dos països, José Antonio com a polític en vida només atreia al 0,4% d'electors, però mort va ser convertit en un símbol deformat per Franco".

    I incidix en "l'obligació" dels que busquen conèixer la complexa realitat de la història d'acostar-se als matisos. "Jo no estic dos anys investigant sobre vides oblidades per a, després, utilitzar la brotxa grossa", exclama l'escriptor, que postil·la: "Per a això posaria una piulada".

    Sobre si sent pressió per les reaccions per escriure sobre personatges reals, comenta: "Els qui escrivim en diaris o llibres hem d'estar prou al marge per a poder plantejar un projecte intel·lectual que siga responsable amb la veritat i amb la història i que obeïsca a una mirada personal". "Cal alçar la catifa per a veure el que no volien que vérem. Ja som majors", ha asseverat. A més, l'autor valencià ha mostrat la seua preocupació per "estar entrant en unes dinàmiques una miqueta deutores del 'muira la intel·ligència'".

"AUSCULTAR VEUS DE LA HISTÒRIA"

   Altra de les constants en la producció de Cerdà és el gust pel coral i l'estructura fragmentària, que, segons assenyala, "es correspon molt amb la vida real". És com "auscultar veus de la història", assegura l'escriptor, que remarca que en la seua no ficció literària pretén no tant mostrar com que els lectors "tinguen a sensació de viure" el que es narra.

    Paco Cerdà és periodista i escriptor. És autor dels llibres '14 d'abril' (Premi de No Ficció Llibres de l'Asteroide 2022, Premi de la Crítica Valenciana i Premi de les Llibreries de Navarra); 'El peón' (Premi Cálamo al Llibre de l'Any 2020 i finalista del Premi al Millor Llibre Estranger de França i dels guardons Avignonnais, Virevolte, Ville d'Arles y Pierre-François Caillé); i 'Los últimos' (2017). Va fundar i va dirigir l'editorial La Caja Books.