El Papa declara "venerable" a Antoni Gaudí i dona el primer pas per a la seua beatificació

Archivo - Arxiu - L'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet
CAPRICHO DE GAUDÍ - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: lunes, 14 abril 2025 16:04

   MADRID, 14 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El Papa Francisco ha reconegut les "virtuts heroiques" d'Antoni Gaudí, l'arquitecte espanyol conegut per dirigir la construcció de la Sagrada Família de Barcelona. D'esta forma, a partir d'este dilluns, l'exponent del modernisme català es convertix en venerable i es dona el primer pas per a la seua beatificació.

   En concret, el Pontífex ha autoritzat la promulgació d'aquest decret durant una audiència este dilluns amb el prefecto del dicasterio per a las Causas de los Santos, el cardenal Marcello Semeraro.

   Antoni Gaudí i Cornet, nascut el 25 de juny del 1852 probablement a Reus, va acceptar dirigir l'obra de la Sagrada Família de Barcelona a l'any següent de col·locar-se la primera pedra, el 1883, als 31 anys. A partir de llavors, va dedicar tota la seua vida a construir este lloc de culte.

   Cinc anys abans havia obtingut el títol d'arquitecte i havia escrit unes anotacions d'arquitectura --coneguts com el 'Manuscrit' de Reus-- en els quals exposava les seues propostes sobre ornamentació i edificis religiosos.

    Segons destaca el portal oficial del Vaticà 'Vatican News', el jove Gaudí considerava la Sagrada Família "una missió encomanada per Déu i amb esta consciència va transformar el projecte neogòtic original en alguna cosa diferent i original, inspirat en les formes de la naturalesa i ric en simbolisme que expressava la seua profunda fe i espiritualitat, que tenia influències benedictines i franciscanes".

    També posa en relleu que l'arquitecte, devot de Sant Felip Neri, "es va enfrontar a obstacles i dificultats amb valentia i confiança en Déu mentre dirigia l'obra i també va suportar enveges i gelosia".

    De 1887 a 1893 va dissenyar i va dirigir altres obres civils i religioses, i durant la Quaresma de 1894, li va sobrevenir una greu malaltia, causada per un estricte dejuni. Superada la crisi, va continuar treballant en diversos projectes, però a poc a poc va ser perdent a tots els membres de la seua família, es va embarcar en un autèntic ascetisme espiritual, va rebutjar nous encàrrecs i es va concentrar exclusivament en la Sagrada Família, fins al punt que el 1925 va adaptar com a residència una xicoteta habitació contigua al temple.

    El 7 de juny del 1926 va ser atropellat per un tramvia. Sense ser reconegut, va ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu, l'hospital per a pobres de la ciutat. Després de rebre els últims sagraments, va morir tres dies després, el 10 de juny. Al festeig fúnebre van assistir unes 30.000 persones.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià