La Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística naix per a reclamar igualtat de drets de les llengües cooficials

Recorda que el 45% dels ciutadans viu en territoris amb llengua pròpia i demana legislació que trenque l'"Administració monolingüe"

VALÈNCIA, 10 Abr. (EUROPA PRESS) -

Un total de huit entitats procedents de diferents regions espanyoles amb llengua pròpia s'han unit per a crear la 'Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística'. El seu objectiu, reclamar a l'Estat que, en la pròxima legislatura, trenque amb la tradició d'una "Administració central monolingüe" i assumisca les reformes legislatives necessàries per a garantir als ciutadans d'aquests territoris "igualtat de drets" en l'ús de les llengües cooficials.

Integren aquesta Plataforma: Acció Cultural del País Valencià (ACPV), A Mesa pola Normalización Lingüística, CIEMEN, Iniciativa pol Asturianu, Kontseilua - Euskararen Gizarte Erakundeen, Nogará, Omnium Cultural i Plataforma per la Llengua.

Totes elles porten anys treballant en l'àmbit lingüístic i ara han decidit fer "un pas més" en un treball conjunt per a desenvolupar "propostes concretes" que després traslladaran als grups parlamentaris per a avançar en aquesta qüestió, "independentment del resultat" dels pròxims comicis i sempre "oberts al diàleg".

Així ho han assegurat aquest dimecres Toni Gisbert i Anna Oliver, membres de la Junta Directiva d'ACPV, i Manolo Carceller, de Plataforma per la Llengua, durant la presentació de la Plataforma a València, que s'ha donat a conéixer simultàniament a Pontevedra, Donosti, Astúries, Aragó i Barcelona.

Segons la Plataforma, el 45% dels ciutadans de l'Estat espanyol viu en territoris amb llengua pròpia, per la qual cosa es fa necessari "acabar de manera urgent amb el problema del no reconeixement legal ple d'una realitat que s'ha volgut amagar o menystenir però que té una vitalitat impossible d'ignorar: l'Estat espanyol és plurilingüe i pluricultural", ha subratllat Anna Oliver.

En aquest sentit, Toni Gisbert ha apuntat que "mentre l'Estat espanyol no reconega de ple, amb totes les seues implicacions, el dret a no ser discriminats" per parlar una llengua cooficial, "es mantindrà la conflictivitat".

Perquè açò no ocórrega, la Plataforma demana al Govern que isca del 28A "coherència" amb el reconeixement de les llengües oficials en cada territori perquè ningú siga "víctima de discriminació legal" per motiu lingüístic. També li exigeix el respecte dels acords i tractats internacionals firmats, "començant per la Carta Europea de les Llengües Minoritzades, que Espanya incompleix sistemàticament"; i que tinga present que el 45% dels ciutadans de l'Estat viu en territoris amb llengua pròpia.

Així, reivindica "canvis significatius" en l'Administració de l'Estat en la seua relació amb els ciutadans amb la llengua pròpia per a garantir la discriminació per raó de llengua i insta a "dissenyar un pla de reformes legals, administratives i institucionals necessàries".

A més, assenyala la necessitat de garantir l'opció de relació administrativa entre els territoris que comparteixen llengua i la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió públiques en la mateixa llengua. Demanda també el "ple reconeixement legal" de les llengües no castellanes que encara no són en el seu territori, respectando les acadèmies, les universitats o les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional", ha puntualitzat Gisbert.

Tampoc perd de vista la dimensió internacional de la qüestió i reclama que quan l'Estat espanyol es projecta fora "projecte també la seua realitat plurilingüe". En aquest punt, Gisbert ha al·ludit a l'Institut Cervantes.

Des de la Plataforma per la Llengua, Manolo Carceller ha recordat que "l'ús de llengües pròpies és un dret territorial i no individual com defenen alguns polítics", per la qual cosa espera que en el futur l'Estat espanyol revise la seua legislació perquè es complisca, "si no, els conflictes lingüístics no solament es mantindran, també augmentaran", ha advertit.

13 D'ABRIL, MANIFESTACIÓ "PROPOSITIVA"

Pel que fa a la manifestació convocada per ACPV a València per a commemorar el 25 d'abril, que s'avança a aquest dissabte 13, donada la coincidència de la doble convocatòria electoral, Toni Gisbert ha volgut deixar clar que "no és una commemoració que mire al passat, sinó que té projecció de futur" amb "propostes per al present".

Sota el lema 'Continuem avançant', la mobilització eixirà el dissabte 13 d'abril des de la Plaça de Sant Agustí a les 18.00 hores, amb un "propositiu", açò és, de "propostes en positiu" i amb la voluntat de "donar visibilitat a la majoria de la societat valenciana que vol diàleg, consens i actitud constructiva, i a la qual li molesta l'extremisme, l'insult, l'amenaça i el joc brut", ha subratllat Gisbert.