Premi Jaume I al Mediambient: "No es tracta de tornar a les cavernes, però hem de canviar els nostres hàbits"

   VALÈNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La doctora en Ciències del Mar, i investigadora científica en l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (IACT)-(CSIC), Carlota Escutia Dotti, guardonada amb el Premi Jaume I al Mediambient, ha destacat que sí s'estan donant respostes al canvi climàtic, però reclama "més acció i menys paraules" per a evitar danys irreversibles: "No es tracta que tornem a l'edat de pedra i cavernes, però hem de canviar els nostres hàbits".

   Escutia ha rebut aquest dimarts el Premi Jaume I al Mediambient per les seues contribucions pioneres en la comprensió de les condicions ambientals canviants en els mantells de gels Antàrtics, l'Oceà Austral i la biota i el seu impacte en el sistema climàtic global.

   Sobre este tema, en declaracions a Europa Press, ha assenyalat que rebre aquest reconeixement ha sigut "una gran alegria", però també "una sorpresa" que no s'esperava i que encara no li ha donat temps de "digerir". Especialment, s'ha congratulat perquè en aquesta edició les dones s'han alçat amb la mitat dels guardons.

   "És una molt bona notícia, ens anem obrint camí, i més en un camp com en el meu en el qual quan vaig començar estava totalment dominat pels homes i ara es veu molt més la participació i el lideratge de les dones", ha ressaltat.

   Escutia, que anteriorment ha ocupat càrrecs en l'Universitat de Stanford, el Servici Geològic dels Estats Units i el Programa de Perforació Oceànica de la Universitat de Texas A&M, considera que "hui en dia el corrent negacionista en mínima en comparació de les persones que sí que entenen que ens estem enfrontat a un repte molt important i urgent com a població humana com són els canvis del planeta".

   En aquesta línia, ha destacat que ja s'estan donant "respostes" a aquest canvi climàtic: "Estem millor del que estàvem, però pitjor del que podíem estar". Així, ha apuntat que "les ramificacions" d'aquest canvi del clima global són "molt diversos" i afectaran des de la pesca a incendis forestals.

   Per això, es requereixen "canvis urgents" que no solament poden vindre de polítiques governamentals, que són essencials perquè marquen els moviments, sinó també de "educació social" per a assumir canvis "en els nostres hàbits, activitats, formes de consum, usos i reusos".

   "No es tracta de tornar a l'edat de pedra i les cavernes, però sí un canvi d'hàbits perquè, encara que ens estem acostant situacions de no tornada, està en les nostres mans minimitzar i mitigar els efectes, encara que no anem a poder reduir els nivells a abans de l'època industrial", ha assenyalat.

   En eixe sentit, ha advertit que el planeta ja ha passat per èpoques fredes i càlides, per la qual cosa els afectats pel canvi climàtic serem els humans ja que afectaran a "les nostres activitats i infraestructures que haurem de desenvolupar-les en unes condicions en les quals no estem acostumats.

PUJADA DEL MAR

   Així, ha advertit que els mantells de gel antàrtics corren el perill de fondre's pel canvi climàtic, la qual cosa tindrà una repercussió global en la pujada del nivell del mar i la circulació oceanogràfica. Les zones costaneres, que és on viu la majoria de la població, seran les més exposades i especialment a les zones més baixes, com puga ser Múrcia dins de l'àrea mediterrània, així com les infraestructures com els Ports que no estan dissenyats per a un nivell del mar mitjà metre o un metre superior, ha assenyalat.

   Per això, el seu projecte futur se centra a "recaptar les màximes dades en el menor temps possible" sobre la pèrdua de massa del

   mantell de gel/gele marí antàrtic perquè l'estudi "en aquestes zones no és fàcil". Així, destinarà part del premi a continuar amb aquestes investigacions que a l'ésser "d'alt risc", en haver de realitzar perforacions per a accedir a dades del passat que ajuden a entendre els canvis el futur, és "molt difícil" obtindre finançament.