El Consell destaca que són els pressupostos "de la reconstrucció i de la consolidació del canvi"
VALÈNCIA, 20 Mar. (EUROPA PRESS) -
El projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2025 ascendix a 32.291 milions d'euros, 2.559 milions milions més que el 2024 (un 8,6% més), i inclou una part específica per a la dana de 2.364 milions d'euros, que se sufragarà a través de deute.
Així ho ha avançat este dijous la consellera d'Hisenda, Economia i Administracions Públiques, Ruth Merino, en una roda de premsa després de lliurar el projecte de Llei de Pressupostos 2025 a la presidenta de Les Corts, Llanos Massó.
Merino ha afirmat que es tracta de "dos pressupostos en un": el pressupost ordinari i una "capa dana". El Consell ha cridat a este pressupost "de la reconstrucció i de la consolidació del canvi", i la consellera ha destacat que és el pressupost "més important de la història de l'autogovern", el "més ambiciós" i "el més social".
Així, sense comptar amb la "capa dana" de 2.364 milions d'euros, el pressupost de la Generalitat per al 2025 presentat este dijous és de 29.927 milions d'euros, enfront dels 29.732 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 0,7% "només", a causa de "que els venciments del deute, més interessos, han baixat en 1.020 milions d'euros", ha indicat Ruth Merino.
La despesa real, o pressupost no financer, sense explicar la "capa dana", és de 23.887 milions d'euros, un 5,4% més que el de l'any passat, és a dir, 1.223 milions d'euros més.
Merino ha subratllat que els pressupostos s'han elaborat sense comptar amb "recursos extraordinaris de l'Estat", per la qual cosa "esta part dana del pressupost es va a finançar amb deute, que és l'única cosa que ens permet el Govern d'Espanya", ja que "no hi ha hagut recursos a fons perdut, com si que ha ocorregut en altres ocasions".
La consellera d'Hisenda ha insistit en com el Pressupost de la Generalitat del 2025 està de nou condicionat per la infrafinanciación de la Comunitat Valenciana i ha subratllat l'esforç per "optimitzar els recursos" i eliminar "despesa supèrflua".
A més, ha subratllat que "és un pressupost per a tota la Comunitat Valenciana, que a més és fruit del diàleg i del consens", que continuaran amb el tràmit parlamentari per a "millorar amb possibles propostes qualsevol aspecte que en ell s'arreplega".
UN 7,8% MÉS PER A SANITAT
La despesa a Sanitat torna a ser el de major pes en els comptes autonòmics i se situa en 9.170 milions d'euros, un 7,8% més que en el Pressupost de la Generalitat del 2024 (666 milions més).
Així, en l'apartat de sanitat, que equival al 38% del pressupost total, la consellera d'Hisenda ha destacat el "impuls" de l'Atenció Primària amb 1.738 milions (47 milions més), de l'Atenció hospitalària amb 4.401 milions (234 milions més), l'impuls de les prestacions farmacèutiques amb 1.476 milions (240 milions més) i el fet que les polítiques de salut mental i prevenció d'addiccions augmenten en 82 milions fins a 192 milions.
En l'àmbit educatiu, la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació comptarà amb 7.392 milions d'euros, un increment del 4 % (288 milions més). Ruth Merino ha destacat com una de les grans prioritats d'este Consell la gratuïtat i universalitat de l'educació de 0 a 3 anys, per a la qual es reserven 70 milions. A açò se suma el reforç de les ajudes a autònoms a través de Labora, la continuïtat en l'aposta pel multilingüisme en l'escola i l'increment en el finançament dels concerts educatius.
La Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge disposarà de 2.864 milions, un 2 % més (53 milions addicionals) que en l'exercici anterior malgrat la reducció de fons europeus per a habitatge.
La consellera d'Hisenda ha assenyalat que Servicis Socials i Igualtat comptarà amb 210 milions, un increment que anirà acompanyat d'un augment en Infraestructures Sociosanitàries de 44 milions i de l'increment de l'atenció a la Dependència en 100 milions addicionals a causa del rècord històric de beneficiaris. S'ampliaran també en 400 les noves places per a persones majors en centres sociosanitaris.
RECONSTRUCCIÓ
Respecte als projectes que es finançaran amb els 2.364 del pressupost DANA, Ruth Merino ha destacat que Emergències i Interior rebrà 267 milions; el Pla de Recuperació Econòmic i Social comptarà amb 600 milions; Medi ambient, Infraestructures i Territori disposarà de 577 milions; Educació, Cultura, Universitats i Ocupació tindrà 244 milions i Servicis Socials, Igualtat i Habitatge comptarà amb 171 milions.
Entre els principals projectes dana, ha destacat el Pla VIU especial per a promoció d'habitatge en municipis afectats, dotat amb 15 milions i la inversió de més de 111,5 milions per a reparació i rehabilitació d'infraestructures públiques danyades per part de la Conselleria de Medi ambient.
A més, Educació canalitzarà 57,8 milions en infraestructures educatives i més de 24 milions en patrimoni artístic i museus, mentre que Innovació i Indústria destinarà més de 167 milions per a política industrial amb ajudes per a ocupació i reactivació econòmica, entre altres actuacions.
A preguntes dels mitjans sobre si els recursos són suficients per a la reconstrucció, Merino ha afirmat que en el projecte estan arreplegades "totes les necessitats" que s'han detectat en col·laboració amb municipis i entitats públiques i privades. Ha afegit que "en l'exercici 26 podrà haver-hi una part del pressupost dana que es valorarà en el seu moment".
REGLES FISCALS I MENYS FONS EUROPEUS
Merino ha precisat que els comptes estan també condicionades per les noves regles fiscals i que s'ha pres com a referència el 3,2% d'augment en el sostre de despesa, l'objectiu de dèficit de les CCAA del -o,1% i el dèficit pressupostat per la Generalitat de l'1,2%, d'acord amb el marc de la normativa europea. En este punt, ha reclamat al Govern central la reforma de Llei Orgànica de Sostenibilitat Financera i Estabilitat Pressupostària per a adaptar-la al Nou Marc Gobernança Europeu.
La consellera d'Hisenda també ha exposat la "dràstica" reducció del 74% dels fons europeus, que han passat d'1.194 milions el 2023 a sol 302 milions el 2025, la qual cosa suposa 889 milions menys en dos anys. Igualment, ha destacat l'increment del 24% en els interessos del deute, que es disparen fins als 1.143 milions, encara que la càrrega financera (venciments més interessos) es reduïx un 14,6 % per les menors amortitzacions en aquest exercici.
Preguntada per si no es contempla la condonació del deute i si hi ha alguna estimació de la mateixa, Merino ha assenyalat que esta és una "entelèquia" i que "no es pot avaluar alguna cosa que no existix".
Sobre una possible baixada de l'IRPF, no contemplada en els comptes de 2025, la consellera ha assenyalat que esta mesura "seguix estant en el full de ruta" del Consell. "Nosaltres ens agradaria ser més ambiciosos i més ràpids" en l'alleujament fiscal, ha reconegut, però a causa de les despeses de la dana i al fet que es produiria una reducció d'ingressos, "no es pot fer tot el que ens agradaria".
A més, Merino ha detallat, a preguntes dels mitjans, que sí s'han inclòs en els comptes en l'apartat d'ingressos "el que l'Estat hauria d'aportar per la dependència (347 milions d'euros) i pels anomenats desplaçats sanitaris (1.022 milions).