El preu del lloguer a València puja un 78% en cinc anys i el de l'habitatge d'obra nova de dispara un 83%

   La Càtedra Observatori avisa d'"emergència habitacional extrema" i un "tsunami de dimensions èpiques" que requerix construir 246.667 habitatges a l'any

   VALÈNCIA, 9 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El preu dels lloguers a la ciutat de València ha pujat un 78 per cent en els últims cinc anys, mentre que el preu de l'habitatge d'obra nova ha augmentat un 80% en el mateix període després de reduir-se l'oferta d'esta modalitat en un 83%.

   Així ha sigut l'evolució del mercat entre el quart trimestre del 2019 i el quart trimestre del 2024, segons l'anàlisi de les dades obtingudes per la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV).

   El director de la càtedra, Fernando Cuerpo-Gayón, ha destacat que, "com era previsible davant de l'escassetat extrema de l'oferta, el ritme de pujada de preus s'està accelerant, sobretot en el lloguer".

    "A la ciutat de València s'ha passat d'un preu mitjà de 15,94 euro/m2 a 17,25 euro/m2 en l'últim trimestre, la qual cosa suposa un increment del 8,17% en sol tres mesos. El que era una situació preocupant fa cinc anys, ara és d'emergència habitacional extrema, amb altíssim risc que el problema de l'habitatge mute en una emergència social i de convivència", ha advertit, segons arreplega la càtedra en un comunicat.

   Este informe de l'últim trimestre del 2024 explica que "l'indicador que ha fet saltar per l'aire aquelles errades prediccions que parlaven que estàvem davant d'una altra bambolla immobiliària, sense aportar dada algun, ha sigut l'augment de la immigració". Així, "este potencial augment de la demanda per causes externes és el que ha fet que les prediccions que hem realitzat durant estos últims sis anys s'hagen vingut confirmant, amb el pitjor escenari", afig.

   La càtedra de la UPV es referix a una "arribada ingent" de persones: segons Eurostat, Espanya va tenir fluxos migratoris positius de 639.199 persones el 2023, més del doble que França (273.809) i més del triple que Itàlia (178.699). L'Institut Nacional d'Estadística (INE) pronostica que en 50 anys el 40% de la població espanyola serà nascuda en l'estranger. El 2024 ja suposa del 18% del total de la població.

   Segons les previsions del recent informe de l'INE per al període 2024-2039, això suposa que el nombre de llars a Espanya creixeria en quasi 3,7 milions en els pròxims 15 anys si es mantingueren les tendències demogràfiques actuals. La càtedra ha indicat que, l'impacte s'aguditza en combinar-ho amb l'esperança de vida actual de la població, ja que l'estimació per al 2039 seria que 7,7 milions de llars seran unipersonals: el 33,5% del total.

CONSTRUIR 3,7 MILIONS D'HABITATGES EN 15 ANYS

   Les prediccions basades en dades de la càtedra apunten al fet que en els pròxims 15 anys serà necessari construir 3,7 milions d'habitatges, corresponents a les noves llars creades. Això suposa 246.667 habitatges per any.

    La conclusió que llança davant d'este escenari la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV és contundent: "El que tenim davant de nosaltres és un tsunami de dimensions èpiques i totes les administracions han d'actuar de manera coordinada, eficaç i amb rapidesa perquè la situació no es deteriore encara més. No en va, estimem que més del 80% de la demanda actual encaixa en l'Habitatge de Protecció Pública (VPP), per la qual cosa és estratègica l'aposta decidida per a la construcció d'este tipus d'habitatges".

ALTS PREUS PERÒ POCA MÀ D'OBRA I SÒL

   L'informe subratlla que la conjuntura d'alts preus en la construcció, poca mà d'obra i sense especialització, escassetat de sòl en ciutats d'alta demanda d'habitatge i la lentitud en la gestió administrativa de llicències de tot tipus no ajuden a pal·liar el problema.

   "Per això, cal actuar urgentment, i de la mà de les empreses privades, amb una relació públic-privada, doncs el repte que tenim davant no és viable assumir-ho únicament des de les arques públiques i sense l'experiència del sector immobiliari", han conclòs des de la càtedra.