PSOE, primera fora en les europees amb 16 escons i VOX entraria en l'Eurocambra amb 6, segons els primers sondejos

Els Liberals europeus recuperen pes com a tercera fora en un Parlament amb major presncia de l'extrema dreta

BRUSSELLES, 18 Feb. (EUROPA PRESS) -

El PSOE seria la primera fora política a Espanya en les eleccions al Parlament Europeu del prxim 26 de maig, segons les primeres projeccions sobre intenció de vot publicades aquest dilluns per l'Eurocambra, a l'Hemicicle de la qual entrar per primera vegada el partit d'ultradreta VOX, amb sis escons.

Darrere del PSOE (25,4% dels vots) se situa el Partit Popular amb 15 eurodiputats (23,5%), seguit de Ciutadanss, amb dotze (17,9%); Units Podem, amb nou (14,1%); VOX, amb sis (9,6%); i tancaria el repartiment de seients per a Espanya ERC, amb un (2,8%).

D'aquesta manera, els resultats deixarien sense representació europarlamentria a PDeCAT (1,4%), PNB (1,1%) i EH Bildu (0,7%), que sí han estat presents aquesta legislatura.

Amb aquestes eleccions, Espanya passar de 54 a 59 eurodiputats, en haver guanyat cinc llocs amb el nou repartiment acordat pels Estats membres per a adaptar l'Eurocambra a l'eixida del Regne Unit del club comunitari.

Les dades procedeixen d'una selecció d'enquestes efectuades per organismes de demoscpia nacionals. En les seues projeccions, l'Eurocambra assigna als grups polítics ja existents en la seua Cambra els escons obtinguts pels partits nacionals, per deixa en l'apartat de "altres" els partits i moviments de nova creació, com és el cas de VOX.

UNA EUROCAMBRA MÉS FRAGMENTADA

En la nova Cambra --amb 705 escons davant dels 751 amb qu comptava fins ara--, el Partit Popular Europeu (PPE) i els Socialistes i Demcrates (S&D) seguiran sent les forces amb major pes, amb 183 (25,96%) i 135 (19,1%) escons, respectivament, encara que tots dos perden escons i també la majoria parlamentria que sumaven.

Els Liberals europeus, per la seua banda, pugen de 68 a 75 escons i es colloquen com a tercer grup parlamentari en el nou disseny de l'Eurocambra, en sumar el 10,64% dels vots, la qual cosa dona major pes en un Hemicicle que previsiblement estar molt més fragmentat que fins ara.

L'extrema dreta també guanya pes en la nova legislatura, amb l'entrada de nous partits com VOX o l'alemany AfD, que segons els sondejos comptar amb dotze escons, encara que aquest no han declarat encara la seua intenció de sumar-se a un o un altre grup, per la qual cosa és una incgnita com ser l'equilibri que es forme.

El partit d'euroescptics dels Conservadors i Reformistes Europeus caur del tercer al cinqué lloc en veure's fortament minvat amb l'eixida dels conservadors britnics, principal família en el grup i l'eixida del qual a causa del Brexit deixar aquest grup amb 51 escons en lloc dels 75 actuals.

La resta de forces euroescptiques i d'extrema dreta guanyen pes en escons i sumen 14%, de manera que l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), en el qual s'emmarca, per exemple, el partit d'extrema dreta francés de Marine Le Pen, pujaria de 37 a 59 escons, i l'Europa de la Llibertat i de la Democrcia Directa (EFDD) guanyaria també dos escons, pujant a 43.

Finalment, Els Verds europeus caurien de 52 a 45 escons i l'Esquerra Unitria baixaria també de 52 a 46, sumant entre tots dos un 12% del total de vots.