La 'zona zero' comença a recuperar reductes de normalitat amb els ulls posats en el cel pel temor a noves pluges
VALÈNCIA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -
Dos setmanes després de la fatídica DANA que ha arrasat part de la província de Valencia, l'anomenada 'zona zero' de la tragèdia pugna per recuperar petits reductes de normalitat en un paisatge encara desolador en el qual el llot continua tintant carrers i locals i els cossos d'emergències no han parat de buscar víctimes mortals. Han sigut quinze dies de dolor, indignació i, també, de solidaritat --la proverbial 'germanor' valenciana-- verbalitzats en una frase convertida ja en lema: 'Només el poble salva al poble'.
L'últim recompte oficial oferit pel Centre d'Integració de Dades (CID) parla de 214 morts als quals ja se'ls ha practicat l'autòpsia, 211 dels quals estan identificats. S'han lliurat les restes de 167 persones. Els desapareguts són 23.
Respecte a les pèrdues materials, són en este moment incalculables, però algunes estimacions provisionals donen una idea de l'envergadura d'una catàstrofe que ha commocionat a la terra que ha viscut anteriorment la 'riuà' del 57, la pantanada de Tous o la DANA del 2019. Massa cicatrius causades per l'aigua.
Danys per import de 10.000 milions en el sector industrial; 1.873 milions en Educació, Cultura, Universitats i Ocupació; més de 800 milions en cultius; 331 més en els sistemes de proveïment, clavegueram i depuració d'aigua...
La llista és interminable, però, per descomptat, serà molt més alta la factura que el desastre es cobrarà en la salut mental de la ciutadania. Els especialistes advertixen de l'impacte emocional i recalquen que és "normal" sentir emocions com a por, tristesa, preocupació, empipament o culpa, així com exterioritzar este malestar emocional en forma de plor, nerviosisme, hiperactivitat o certa agressivitat. És convenient compartir estes inquietuds i sentiments i parlar amb familiars, amics i psicòlegs si és necessari, subratllen.
La Conselleria de Sanitat obrirà en les pròximes setmanes unitats de trauma en els departaments afectats per la DANA, atesos per experts especialitzats, que se centraran a treballar perquè "els casos es queden en estrès agut i evitar que deriven en trastorn d'estrès posttraumàtic".
Este temor a les pluges torrencials s'advertix hui mateix en molts rostres i declaracions d'afectats davant de l'anunci d'una nova DANA --paraula maleïda-- esta setmana. Tots temen que la força de l'aigua torne a colpejar a una terra desangelada, ja que, com expressen alguns alcaldes, no disposen de clavegueram, comportes ni possibilitat d'assegurar túnels. Alguns, ni tan sols, poden acollir-se baix sostre.
La falta d'una solució habitacional per a molts afectats és una de les qüestions més urgents. Hi ha 43 municipis amb danys greus en habitatges i el Col·legi de Registradors calcula que fins a 34.980 construccions s'han pogut veure afectades o presentar problemes. Barris desfavorits abans de la DANA, com Parque Alcosa, a Alfafar, o el Xenillet, a Torrent, són encara més vulnerables.
També preocupa, i molt, la saturació dels sistemes de clavegueram davant d'una acumulació d'uns 5 milions de metres cúbics de fang. El col·lapse d'estos circuits d'alleujament es relaciona amb problemes de salubritat i mediambientals. Les conseqüències en el patrimoni natural, en emplaçaments clau com a l'Albufera, hauran de ser igualment objecte d'estudi en un futur.
Després del xoc col·lectiu inicial, ja s'ha començat a pensar en la necessària reconstrucció, un treball que s'endevina titànic. Per a arrancar, el Govern ha aprovat les primeres iniciatives, un paquet d'ajudes de més de 10.600 milions d'euros i un 'escut laboral'. També la Generalitat ha començat a dedicar partides a subvencions i aprovarà este dimarts mesures "ràpides" d'ajudes fiscals i de simplificació per als afectats.
La impressió generalitzada en la població ferida per la DANA és que no és suficient. De fet, al voltant de la catàstrofe natural s'ha instal·lat un soroll polític, amb retrets entre les administracions central i autonòmica i versions contradictòries sobre els errors en la gestió de la crisi.
PER QUÈ NO ENS VAN AVISAR?
A mesura que han passat els dies i s'ha anat coneixent la cronologia de fets del 29 d'octubre del 2024, una de les preguntes més repetides és: per què no ens van avisar? El cert és que el missatge d'alerta a mòbils va arribar passades les 20.00 hores, quan l'aigua havia estomacat ja a alguns municipis i desbordat el barranc del Poyo.
El descontentament va esclatar el dissabte 9 de novembre en una multitudinària manifestació --a la qual van acudir 130.000 persones, segons les xifres oferides per la Delegació de Govern a la Comunitat Valenciana-- que va discórrer baix el lema unitari 'Mazón dimissió'. Les implicacions polítiques d'esta tragèdia són en este instant una incògnita. Uns dies abans, s'havien viscut imatges inèdites, amb veïns recriminat als Reis, al president del Govern, Pedro Sánchez, i al de la Generalitat, Carlos Mazón, la seua situació d'abandó.
Si l'actuació dels gestors està en dubte, en el costat del 'haver' d'este trist episodi de la història d'Espanya destaquen les mostres d'estima i fraternitat que es repetixen cada jornada en els carrers de les localitats afectades.
PONT DE LA SOLIDARITAT
Icònica ja és la imatge de les cues infinites de valencians --molts d'ells joves rebatejats com la generació de ferro, però també persones de mitjana i avançada edat i, fins i tot, xiquets--creuant la passarel·la que unix la ciutat amb les pedanies per a, 'armats' amb escobons i pots d'aigua, contribuir a netejar les vies negades. L'Ajuntament de València ha acceptat la proposta del Consell de la Joventut de renombrarlo com 'Pont de la solidaritat'.
Este 'exèrcit' de voluntaris s'ha reforçat amb persones vingudes de tota Espanya i de l'estranger, turistes que passaven les seues vacances a València i han abandonat l'oci per a tirar una mà, persones de diferents races i religions. El poble. Este poble que ha tret el millor de si mateix enmig de l'adversitat. Junt amb ells, realitzant una labor colossal, els efectius dels diversos Forces i Cossos de Seguretat, Protecció Civil o les ONG.
I és que la vida, encara que coste, sempre s'obri pas. Este dilluns, més de 22.000 alumnes de 14 municipis de zones afectades per la DANA a la província de Valencia van tornar a les aules. "Estem molt feliços de tornar a veure'ns", s'escoltava exclamar als xicotets.
Alguns negocis estan començat a reobrir. El tramvia ha tornat a circular a València i al llarg d'esta setmana s'espera la restauració d'infraestructures de mobilitat fonamentals, com en bypass, pràcticament la totalitat de Rodalies amb suport d'autobusos i l'alta velocitat.
"És una ferida superprofunda que els va a quedar. I els anem a acompanyar i a sostenir", en paraula d'una voluntària que representa a tants altres. Prop de 80 poblacions valencianes patixen esta laceració: de Paiporta a Utiel, passant per Alaquàs, Benetússer, Catarroja, Sedaví, Alfafar, Sot de Xera, Massanassa, Silla, Sueca, Fuenterrobles. També les pedanies del Sud i Llocnou de la Corona, el poble més xicotet d'Espanya, i una llarga llista de municipis que estan deixant-se l'ànima per a tenir un futur, com diu l'himne valencià, 'tots a una veu'.