Sala Russafa celebra el Dia Internacional de la Dansa amb la memòria corporal d'Eva Bertomeu

   VALÈNCIA, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El XIV Cicle de Companyies Valencianes de Sala Russafa acollirà els dies 26 i 27 d'abril l'espectacle 'Espantós', una creació autobiogràfica de la coreògrafa i ballarina Eva Bertomeu que treballa sobre la base dels seus moviments més espontanis i genuïns. L'espectacle s'emmarca en les celebracions del Dia Internacional de la Dansa.

   Associades a certes emocions i a passatges autobiogràfics que les van assentar, s'inclouen en este 'sol' de cuidada estètica les expressions corporals que Bertomeu ja manifestava a través del ball, abans d'acostar-se acadèmica i professionalment a la dansa amb una carrera que hui inclou més de 30 espectacles i nombrosos reconeixements, segons ha informat la sala valenciana en un comunicat.

    Sala Russafa avança a este cap de setmana la celebració del Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril), atès que enguany cau en dimarts. Bertomeu repassa en set escenes sentiments que van quedar associats a moments "crucials" de la seua vida. Va començar com una investigació per la seua pròpia biografia "emocional, vital i dancística" en la qual ha tractat de "trencar els esquemes creatius apresos".

    "La intuïció és alguna cosa que a voltes deixem aparcat. Quan ens professionalitzem, anem interioritzant mecanismes com l'abstracció o el simbolisme a l'hora de traslladar les emocions a una coreografia. Però per a este espectacle volia arribar a un poc més profund, més genuí, al que naix de forma instintiva", explica la creadora sobre la recuperació de moviments espontanis, que la caracteritzaven abans d'acostar-se de manera acadèmica a la dansa.

   D'alguna manera, en la peça està present la xicoteta Eva que ballava quan encara no havia començat a formar-se ni a desenvolupar una carrera que hui inclou més de 30 espectacles i nombrosos reconeixements en certàmens coreogràfics nacionals, així com en els Premis de les Arts Escèniques de la GVA.

   Conscient del repte que suposa per al públic connectar amb el llenguatge del ball, fins i tot per a espectadors habituals d'arts escèniques, ha abordat esta peça com "un viatge interior en el qual no volia perdre's, en el qual aspira a transmetre als espectadors una evolució com a intèrpret i creadora, a més d'emocionar".

    Per això ha comptat amb la mirada externa de tres figures de la dansa. De les generacions més veteranes són Toni Aparisi, qui va arribar a ser el seu professor i ha sigut company fins i tot d'escenari; així com Christine Cloux, a la qual li unix tant la professió com l'amistat. Se suma Pau Arán, una dècada més jove que Bertomeu, amb una exitosa projecció internacional i un codi escènic amb el qual connecta.

NOVETATS

   Per a les funcions previstes en Sala Russafa este cap de setmana, s'han incorporat algunes novetats a l'espectacle, subtils canvis en alguns passatges i la modificació substancial d'un d'ells per a acomodar-ho a l'espai de representació. A més, hi ha una diferència respecte a les músiques que acompanyen la peça.

    "En el seu moment, per a la penúltima escena dubtava entre usar una de les Variacions Goldberg de Bach o una composició que té un pes emocional important per a mi. En l'estrena, em vaig quedar amb Bach. Però ara he reunit la valentia per a utilitzar Peer Gynt, un fragment de la primera peça musical amb la qual vaig improvisar un ball mentre sonava el vinil que m'acabava de donar el meu pare", comenta la ballarina.

   Bertomeu aplaudix l'efervescència creativa, interpretativa i formativa que hi ha a València però també aprofita l'onomàstica per a reivindicar la necessitat d'establir mecanismes d'acompanyament als professionals.