Només estava permés per a les adopcions internacionals i assenyala que ho fa per a salvaguardar la intimitat del menor
MADRID, 19 Sep. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha autoritzat a través d'una sentència que els pares de xiquets nascuts a l'estranger per gestació subrogada --també conegut com a 'ventre de lloguer', mètode no permés a Espanya-- puguen modificar el Registre Civil per a posar el domicili familiar com a lloc de naixement.
En la resolució, recollida per Europa Press, la Sala civil del TS dona la raó als pares d'un menor nascut a Ucraïna per gestació subrogada, la filiació paterna de la qual és la biològica i la filiació materna és adoptiva del cònjuge del pare biològic.
Estos pares, en demanar el trasllat de la inscripció de naixement del menor des del Registre Civil Central al Registre Civil del seu domicili, van sol·licitar que es canviara l'esment del lloc de naixement del menor pel del seu domicili.
El Registre Civil es va negar, una decisió que va ser ratificada per la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, però els pares van presentar una demanda d'oposició que va ser desestimada en primera instància i en apel·lació, per la qual cosa van decidir recórrer en cassació davant del Suprem.
Els magistrats estimen en la seua sentència el recurs dels pares, en considerar aplicables per analogia els preceptes de la Llei del Registre Civil vigent en aquell moment que permetien, en el cas de l'adopció internacional, el canvi de l'esment del lloc de naixement del menor en un país estranger pel de el domicili dels pares adoptius.
"Encara que l'adopció no és internacional, també el lloc de naixement del menor, en un país remot amb el qual els pares manquen de relació, denotaria el caràcter adoptiu de la filiació i les circumstàncies de l'origen del menor", assenyalen.
INTIMITAT DEL MENOR
El Suprem exposa que esta aplicació analògica és conforme amb les exigències de diversos articles de la Constitució: el 18.1, perquè "permet l'efectivitat del dret a la intimitat personal i familiar del menor (en l'àmbit del qual de protecció es troben la filiació i les dades que denoten el seu origen)"; el 14, la no discriminació per raó de naixement, i el 39.2, la protecció pels poders públics dels fills, iguals davant de la llei amb independència de la seua filiació.
Al seu parer, la publicitat registral d'un determinat lloc de naixement a l'estranger que, per exemple, constaria en el seu document nacional d'identitat o en el seu passaport, "vulneraria el dret a la intimitat del menor".
MATEIX MAGISTRAT QUE VA CRITICAR ELS 'VENTRES DE LLOGUER'
El ponent ha sigut el magistrat Rafael Sarazá, que en una sentència d'abril del 2022 va dictar que una dona amb un nadó per gestació subrogada ha d'adoptar-ho per a ser reconeguda com a mare.
A més, Sarazá criticava les agències intermediàries per tractar com a "simple mercaderia" tant les mares gestants com els menors.
Andalucía
