El Suprem avala col·locar la bandera LGBTI en edificis públics el dia de l'orgull gai per no ser un símbol partidista

   MADRID, 2 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem (TS) ha avalat que es col·loque la bandera LGBTI amb motiu de la celebració del dia de l'orgull gai els 28 de juny en edificis públics en considerar que "ni és un signe o símbol de significació partidista i tampoc propugna enfrontament algun".

   Els magistrats han conclòs que no hi ha impediment perquè s'exhibisca la bandera arcoiris en un edifici públic en entendre que no infringix la Llei 39/1981, de 2 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i singes, ni vulnera els principis d'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques.

   El tribunal sosté que la bandera LGBTI "es projecta a favor de la igualtat entre les persones, valor reconegut per la Constitució i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea".

   A més, la Sala contenciosa administrativa recorda que els articles 14 i 9.2 de la Carta Magna propugnen la superació de discriminacions per qualsevol circumstància personal i l'article 21.1 del document europeu flama a la proscripció de tota forma de discriminació per raó de l'orientació sexual.

   El Suprem s'ha pronunciat així en resoldre dos recursos: un d'Advocats Cristians contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Aragó, que rebutja; i un altre de la Diputació de Valladolid contra una resolució del TSJ de Castella i Lleó, que estima.

   En el cas d'Aragó, la bandera LGBTI es va exhibir en la balconada principal de l'Ajuntament de Saragossa. A Castella i Lleó, la bandera arcoiris va onejar en el pati interior de la Diputació Provincial de Valladolid. Advocats Cristians va recórrer en tots dos casos i l'assumpte, després de passar pels tribunals d'aquestes comunitats autònomes, ha acabat sobre la taula del Suprem.

RECORDA ELS PASSOS DEL LEGISLADOR EN HONOR DE LA IGUALTAT

   Ara, l'alt tribunal explica que la Llei 39/1981 no és aplicable a estos casos, doncs no contempla el supòsit d'exhibició d'una bandera LGBTI. I defensa que no hi ha contradicció entre el que ara es decidix i el resolt anteriorment sobre l'hissat d'una bandera autonòmica diferent de l'estatutària i, en general, contra l'exhibició en edificis públics de símbols o missatges de caràcter partidista.

   Amb tot, els magistrats afigen que el legislador estatal ja ha desenvolupat estes previsions en la Llei 3/2007, de 22 de març, i en la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, que expressament reconeix en el seu article 2.1 el dret de tots a no ser discriminats, entre altres raons, per l'orientació o per la identitat sexual.

   Per la seua banda, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, reitera estes exigències. A més, en el cas d'Aragó, el seu legislador ja va donar passos en esta direcció amb la seua Llei 18/2018.

   Així les coses, el Suprem conclou que col·locar una bandera LGBTI en un edifici públic, per la manera i circumstància temporal en què es va realitzar en aquests casos, no va contradir l'exigència d'objectivitat de les Administracions Públiques, ni va fallir la neutralitat que han de mantenir, sinó que es va inscriure en la línia de les actuacions que han de dur a terme per a promoure la igualtat.