El Suprem imputa a García Ortiz i investiga per primera vegada a un fiscal general

   Investigarà la revelació de secrets denunciada pel nóvio de Díaz Ayuso

   MADRID, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem (TS) ha acordat per unanimitat obrir una investigació contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i contra la fiscal cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, pel presumpte delicte de revelació de secrets del que els acusa la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Es tracta d'una mesura inèdita, ja que és la primera vegada que s'imputa al cap del Ministeri Públic.

   El nóvio de Díaz Ayuso, Alberto González Amador, va portar als tribunals la difusió d'una nota informativa en la qual la Fiscalia de Madrid adonava de l'encreuament de correus electrònics entre el seu advocat i el fiscal Julián Salto pel suposat frau fiscal pel qual se li investiga. García Ortiz va assumir la responsabilitat d'este comunicat.

   La Sala penal també ha acordat investigar a Rodríguez Fernández, que suposadament va enviar a García Ortiz dades per a l'elaboració de la citada nota. Encara que no té la condició d'aforada, els magistrats entenen que tots dos comportaments --el del fiscal general i el d'ella-- guarden una connexió inescindible que impedix la incoació de causes separades.

    La Sala, formada pels magistrats Susana Polo --com a ponent--, Manuel Marchena --president--, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, i Carmen Lamela, ha designat instructor d'esta causa, conforme al torn establit, al magistrat Ángel Luis Hurtado.

    El Suprem considera que, de l'exposició raonada enviada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), així com de les querelles i denúncies presentades, entre altres per González Amador, es desprèn la imputació a García Ortiz i a Rodríguez Fernández d'un delicte de revelació de secrets, com a conseqüència de la divulgació de la nota informativa on es detallava la cronologia de les diligències d'investigació relatives a González Amador.

   El tribunal exposa que la qüestió primordial és determinar si la conducta atribuïda pels querellants, i que es detalla en l'exposició raonada, a l'aforat, pot subsumirse en l'article 417 del Codi Penal, que castiga a l'autoritat o funcionari públic que revelara secrets o informacions dels quals tinga coneixement per raó d'ofici o càrrec i que no hagen de ser divulgats.

   Conclou que concorre el primer element del tipus penal, l'existència d'autoritat o funcionari públic que té coneixement de secrets o informacions conegudes en l'exercici del seu càrrec, i que tenen caràcter reservat.

ELS CORREUS ELECTRÒNICS

   Quant al nucli del delicte, indica que, "aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets, però de la instrucció de causa practicada pel TSJ i en concret de la declaració del fiscal de Delictes Econòmics que portava l'assumpte, Julián Salto, es desprèn que hores abans de la nota de premsa els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats, estant els mateixos a poder del fiscal general de l'Estat i de la fiscal cap provincial".

   La Sala explica que les informacions contingudes en esta nota ja havien sigut tretes a la llum per diferents mitjans els dies 12 i 13 de març. En concret, havien informat de l'existència d'un correu electrònic de l'advocat de González Amador, de data 2 de març, dirigit a la Fiscalia de Madrid, en el qual manifestava que, de comú acord amb el seu client, assumia la comissió de dos delictes fiscals "reconeixent íntegrament els fets" i es comprometia a pagar la quota i interessos de demora.

   Afig que a partir de l'11 de juny, moment en què García Ortiz envia un escrit indicant que la difusió de la nota no s'haguera produït sense la seua autorització i sense les seues instruccions expresses i directes, el TSJM va admetre la seua falta de competència i va deixar de practicar activitat instructora, que va quedar inconclusa quant a extrems rellevants i necessaris per a valorar l'element del tipus analitzat.

   "En concret, com van tenir accés els mitjans de comunicació als correus, hores abans a donar publicitat a la nota informativa, quan els mateixos estaven a poder del fiscal general de l'Estat i de la fiscal cap provincial, enviats pel senyor Salte a partir de les 22.00 hores del dia 13 de març, i van disposar d'ells tots dos per a elaborar i consensuar la nota informativa", precisen els magistrats.

"POSSIBLE PERJUÍ"

   Sobre el possible perjuí causat, la Sala considera que, en este moment inicial de formació de la causa, resulta difícil de fixar i partionar, però estima que "almenys indiciariamente, en aquest supòsit, sí existix una càrrega de lesivitat que afecta al possible perjuí al dret de defensa" de González Amador com a conseqüència de la revelació del correu existent entre el seu lletrat i el fiscal de Delictes Econòmics.

   Agrega que "resulta obvi que este particular s'enfronta a un procés judicial i que la revelació del correu del dia 2 de febrer del 2024, assumint o reconeixent la seua culpabilitat de dos delictes fiscals --doncs en el mateix s'indica que el lletrat defensor actua de comú acord amb el mateix--, no duta a terme conforme als paràmetres de la Llei d'Enjudiciament Criminal, pot tenir repercussió en el dret a la presumpció d'innocència", afirma el Suprem.

   I això, continua, perquè, "encara que este reconeixement no tenia lloc en el marc del procés penal i amb totes les garanties, es tractava d'una proposta reservada, no compatible --també en l'àmbit de les diligències preprocésales--, amb la missió d'informació a l'opinió pública dels esdeveniments que es produïsquen, fixada estatuariamente per al Ministeri Fiscal, i que pot condicionar la futura tramitació del procés d'este particular".

   Així les coses, la Sala sosté que, "encara que la revelació poguera tenir eficàcia probatòria residual, això no és obstacle per a apreciar, almenys en aquest moment processal, un perjuí derivat de les revelacions a les quals hem fet referència."

   En conseqüència, el tribunal considera que "han d'incoar-se les oportunes diligències d'investigació, amb la finalitat de confirmar o descartar els indicis suficients de criminalitat anteriorment analitzats, així com el grau de participació indiciaria dels querellats en els mateixos".