El TSJCV inadmet les querelles i denúncies presentades contra Mazón per la gestió de la dana

   No veu indicis sòlids de criminalitat i recorda als denunciants que poden impulsar la investigació en un Jutjat d'Instrucció

   VALÈNCIA, 23 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Ple de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una interlocutòria en el qual acorda inadmetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la dana, tal com havia sol·licitat el Ministeri Fiscal, ha anunciat este dilluns l'Alt Tribunal valencià.

   La decisió arriba dies després que Fiscalia informara a favor que s'òbriga una investigació sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre, però entenent que la causa ha de seguir en un jutjat ordinari fins a veure si hi ha indicis "fundats".

    Cal recordar que les querelles i/o denúncies presentades per Iustitia Europa, quatre de particulars, una de la CGT PV i una altra de FETAP-CGT van dirigides contra Mazón, quatre d'elles de forma exclusiva contra el president (Iustitia Europa, CGT i dos particulars). Altres dos apunten també a l'exconsellera responsable d'Emergències Salomé Pradas, cessada després de la riuada; mentre que la de la FETAP-CGT es dirigix també contra el director general d'Emergències i Extinció d'Incendis, Alberto Javier Martín i contra l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso.

    Ara, en una interlocutòria datada este dilluns, la Sala --que ja havia acumulat mitjançant una providència estes denúncies i querelles en una mateixa causa-- aplica en la seua resolució la jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual s'exigix la presència de "indicis qualificats contra persones aforades per a no sostraure les investigacions del seu àmbit primari natural".

   "La jurisprudència posa de manifest que perquè es produïsca el cessament de la competència de l'instructor ordinari no n'hi ha prou amb la dada subjectiva d'imputació d'uns fets a qui gaudisca d'aforament doncs és necessari: un, que es depuren quantes diligències d'investigació siguen necessàries per a completar la investigació i, dos, que al fil de l'anterior apareguen indicis racionals de criminalitat o sospites fundades o versemblants de la participació de l'aforat en els fets objecte del procés. Serà llavors, i només llavors, quan escaigui enviar la corresponent exposició raonada i, en conseqüència, quan puguen entrar en joc les normes de competència especial per raó de la persona", argumenta.

   Sobre este tema, els magistrats no aprecien en els relats de fets "plurals" i de "procedència diversa" que realitzen els denunciants i querellants indicis "objectivats que amb consistència o solidesa" que puguen portar a declarar la competència de l'Alt Tribunal valencià per a investigar a l'aforat en aquesta seu jurisdiccional en aquests moments.

   En este sentit, la Sala coincideix amb l'informe de la Fiscalia en què les imputacions realitzades, en la seua majoria relatives l'omissió de decisions que hagueren evitat o mitigat el fatal resultat pel nombre de morts, deriven d'una "relació causa/efecte" i una atribució de responsabilitat penal que atén exclusivament al resultat, "al marge de la concreta intervenció dels denunciats que, a dia de hui, no consta singularitzada".

   "LA SALA NO ÉS INSENSIBLE A la TRAGÈDIA OCORREGUDA"

   I subratlla: "La Sala no és insensible a la tragèdia ocorreguda. El punt de partida, deures inexcusables de les autoritats governatives que en els seus respectius camps d'actuació han d'adoptar les mesures requerides per a preservar als ciutadans del risc d'inundacions com les viscudes, i el punt d'arribada, personal i materialment aterridor, no són controvertits".

    "No obstant això, --prosseguix-- cap dels actes iniciadores que s'han descrit en els antecedents d'esta resolució oferixen este quadre indiciario de cert nivell que es precisa per a assumir la nostra competència. Tots es fan participes d'una legítima indignació col·lectiva per la tragèdia en la qual encara ens trobem immersos i alguns narren, majoritàriament des de notícies de premsa, actuacions i omissions que, malgrat la seua identificació, no reunixen els requisits d'atribuibilidad exigibles".

    I admeten els magistrats que "potser en estos moments inicials era difícil, depenent com es depèn d'una estructura jurídic-administrativa de per si mateix complexa i jerarquitzada que ha de ser funcionalment delimitada". "Però, siga o no així, el cert és que en este relat de fets plurals de procedència diversa no apareixen objectivats aquells indicis que amb consistència o solidesa pogueren servir de base per a la implicació de la persona aforada de la qual sorgix la nostra competència", arreplega la interlocutòria facilitada pel TSJCV.

   En la mateixa línia, el TSJCV al·ludix també a la jurisprudència del Suprem per a referir-se al denominat "principi de culpabilitat pel fet propi", que impedix que puguen realitzar-se "atribucions objectives de responsabilitat pel nero fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostente en l'organització, per molt alt que este siga".

   En qualsevol cas, com advertixen els magistrats en la seua resolució, la inadmissió d'aquestes denúncies i querelles i la "impossibilitat d'assumir per part de la Sala la competència per al coneixement dels fets atribuïts amb caràcter general" a l'aforat, Carlos Mazón, i a la resta de persones denunciades, com Salomé Pradas, Alberto Javier Martín o Emilio Argüeso "i qualsevol altra que, directa o indirectament, haguera participat en els mateixos", no significa que els querellants o els denunciants "queden privats de l'exercici de l'acció penal".

    I això és perquè poden instar si ho desitgen la incoació d'este procediment preliminar en el "hàbitat natural dels Jutjats d'Instrucció", exposen els magistrats.

"INDICIS SÒLIDS"

   Entre les decisions que pot adoptar en un futur el jutge d'Instrucció que resulte competent --detalla la Sala--, una vegada esgotada la instrucció i practicades les diligències d'investigació necessàries, està la d'elevar una exposició raonada al TSJ si consten "indicis sòlids contra la persona aforada enfront de la qual si va dirigir la querella".

   És per això que la part dispositiva de la interlocutòria declara la competència de la Sala exclusivament per a dictar esta resolució en relació a l'aforat, en aquest cas el cap del Consell, --i no als altres denunciats (l'exconsellera de Justícia i Emergències i altres dos exresponsables d'aquest departament)-- i establix la inadmissió de les denúncies i querelles i l'arxivament de les actuacions, "sense perjuí, si escau, del que puga derivar-se d'una eventual investigació realitzada pel jutjat d'Instrucció que corresponga".