Un tutor virtual multilingüe ensenya a pronunciar segones llengües

    VALÈNCIA, 8 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat de València (UV) i la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU en les sigles en anglès) desenvolupen la plataforma digital multilingüe Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor (CALST), l'objectiu de la qual és practicar l'escolta i la pronunciació de segones llengües a partir de la fonètica de l'idioma de l'usuari i del qual es desitja aprendre.

   La recerca, que en la UV està a càrrec de Violeta Martínez-Paricio, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, s'ha publicat en Revista Espanyola de Lingüística Aplicada i presenta la versió espanyola de CALST.

   La plataforma CALST va ser inicialment ideada per a familiaritzar les persones aprenentes del noruec amb els sons i la pronunciació de quatre dels seus dialectes. Actualment permet practicar també la pronunciació de l'anglès (britànic), castellà, italià, grec i català central, esta última fruit de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

TE PUEDE INTERESAR

Precio, modelos y puntos de recarga: Qué saber para comprar un coche eléctrico

   A diferència d'altres ferramentes per a l'aprenentatge de llengües, CALST es nodrix d'una comparació del sistema fònic de la llengua nativa de l'aprenent (L1) i la llengua que desitja aprendre (L2), duta a terme en la base de dades L1-L2 map, amb informació de més de 500 llengües. Es basa a entrenar, mitjançant exercicis senzills, l'escolta, la pronunciació i l'ortografia.

   Així, el tutor virtual ressalta aquells exercicis que poden ser més rellevants per a l'aprenent en funció de la seua llengua nativa, i oferix exercicis més personalitzats als seus usuaris. A Pygmalion, el prototip de la plataforma, es pot accedir de manera gratuïta clicant ací. La plataforma està pensada per a immigrants que volen aprendre la llengua del seu nou país o estudiants d'idiomes en general, per a un nivell principiant.

   L'article explica que, encara que hi ha nombrosos factors que influïxen en l'adquisició de la pronunciació de noves llengües, la llengua nativa condiciona en gran manera l'aprenentatge. Per exemple, els parlants de xinès mandarí, d'alemany o d'italià no s'enfronten als mateixos reptes quan aprenen castellà.

   Així, s'oferten exercicis amb un vocabulari bàsic, per a centrar-se en la seua pronunciació en la llengua d'aprenentatge, inexistents en la pròpia de la persona parlant i que poden resultar difícils. Per exemple, un parlant indi que estudia noruec no haurà de practicar els sons retroflexos d'aquesta llengua, però això serà necessari per als hispanoparlants, perquè no estan familiaritzats amb estos sons.

   Per la seua banda, un parlant hongarès o un parlant francès que estudien castellà hauran d'entrenar-se en la percepció i la pronunciació de l'accent en altres posicions en la paraula a les permeses en les seues llengües (inicial i final, respectivament).

SONS FAMILIARS

   També hi ha casos en què els sons són familiars en determinada posició en una llengua, però no en altres posicions de paraules de la llengua que es vol aprendre. Per exemple, un parlant espanyol no sol trobar molta dificultat a pronunciar una [s] o una [p] en anglès quan precedeixen una vocal (sane, 'sa', capable 'capaç'), o seguides en interior de paraula (p. ex. "asperger"), però ha d'aprendre a pronunciar aquestes consonants en inici de paraula, en paraules com "spa" o "spy", "espia", en què els hispanoparlants tendixen a inserir una [e] de manera quasi automàtica davant la "s". A més, els usuaris hispanoparlants han d'aprendre que la [p] anglesa en molts contextos no sona com l'espanyola, sinó que és aspirada (articulada amb una espècie de buf d'aire).

   Violeta Martínez-Paricio col·labora amb aquest equip interdisciplinari, liderat per Jacques Koreman (NTNU) des de 2014, com a experta en fonologia i tipologia lingüística. A més, amb esta investigador ha desenvolupat recentment els continguts per a practicar la pronunciació del castellà (Martínez-Paricio i Koreman 2025). Uns altres dels seus treballs se centren en l'estudi dels principis i tendències universals que regulen l'accentuació i la sil·labificació en les llengües del món, les restriccions fonològiques en la formació d'escurçaments i acrònims, o la interrelació entre la fonologia i la poesia.

   El desenvolupament del CALST espanyol és finançat per la Comissió Europea (Horizon 2020 SC6-MIGRATION, easy Rights project, ref. 870980), i pels projectes CIGE/2022/114, de la Generalitat Valenciana, i PID2020-113971GB-C21, de l'AEI i l'MCIN.