La UPV participa en un estudi internacional per a identificar patrons en malalties cròniques publicats per Nature

   VALÈNCIA, 23 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l'Institut ÍTACA, ha participat en un estudi internacional per a ajudar a identificar nous patrons en malalties cròniques, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat. Sobre este tema, ha precisat que s'ha desenvolupat "una innovadora metodologia que empra la mineria de processos en estudis epidemiològics per a detectar estos patrons en patologies com la malaltia renal crònica (ERC)".

   Publicat en la revista Scientific Reports de l'editorial Nature, l'estudi oferix "un enfocament nou per a analitzar l'evolució de les malalties i els seus factors de risc a partir de dades reals", a més de superar "les limitacions dels mètodes tradicionals".

   "La mineria de processos constituïx una ferramenta molt útil per a conèixer determinats patrons epidemiològics. Esta tècnica permet aprofundir en la progressió de les malalties i extraure informació que els mètodes convencionals no aconseguixen captar", ha assegurat Carlos Fernández-Llatas, investigador de l'Institut ÍTACA de la Universitat Politècnica de València i coautor de l'estudi.

   Este treball és el primer a nivell internacional que utilitza amb èxit la mineria de processos per a aportar evidència en el camp epidemiològic, la qual cosa ha permès descobrir patrons de comportament dinàmics que no es poden trobar per altres tècniques, ha destacat la UPV.

   Així, ha indicat que el treball proposa "un model innovador que combina tècniques de mineria de processos amb models epidemiològics per a analitzar grans conjunts de dades". Este model consta de huit fases que inclouen des de la generació de registres d'esdeveniments fins a la validació estadística d'hipòtesi.

   La metodologia va ser aplicada a un grup de pacients d'Estocolm amb l'objectiu de comparar els efectes de dos tractaments comuns per a reduir la producció d'àcid gàstric: els inhibidors de la bomba de protons (IBP) i els bloqueadores H2. En total, es van analitzar les dades de 110.577 pacients, dels quals 100.803 van iniciar tractament amb IBP i 9.774 amb bloqueadors H2.

   L'estudi assenyala que "l'ús d'inhibidors de la bomba de protons, en comparació dels bloqueadores H2, està associat amb un major risc de deterioració de la funció renal i una major mortalitat per qualsevol causa".

   A més, avalua la relació entre certes comorbilidats --com a malalties cardiovasculars, diabetis i EPOC-- i la progressió de la malaltia renal, "proporcionant una visió més completa en l'evolució de la malaltia renal", ha afegit la institució acadèmica.

   La UPV ha assegurat que la investigació destaca "la importància de reconsiderar l'ús generalitzat dels IBP, especialment en pacients amb el risc de deterioració renal", al mateix temps que ha apuntat que "a més, el treball pot estendre's a l'estudi d'altres malalties i obri així noves oportunitats per a la medicina personalitzada".

   "Esta metodologia no només permet avaluar amb major precisió l'impacte de certs tractaments, com els IBP, sinó que també aporta ferramentes per a dissenyar intervencions clíniques més efectives i adaptades a les característiques individuals dels pacients", ha asseverat Fernández-Llatas.

   L'investigador ha assenyalat que este treball "constituïx un avanç significatiu en la comprensió de l'evolució de malalties a partir de dades reals" i ha exposat que "reforça la utilitat de la mineria de processos en la investigació epidemiològica".