La València "monstre" del 1972 i la ciutat del 2022 conversen a la Nau a partir de l'obra de Sanchis Guarner

   VALNCIA, 22 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El 1972 es preveia que l'antic llit del Túria es convertira en autovia i es derrocaren convents per a construir un Corte Inglés. 50 anys més tard, La Nau inaugura dos mostres que comparen la Valncia actual amb la d'aleshores de la m d'un dels intellectuals que va somiar amb aturar el que apuntava a convertir-se en una "ciutat monstre": Manuel Sanchis Guarner, autor de 'La Ciutat de Valncia'.

   'Valncia, 1972. Cap a la ciutat monstre' contraposa, d'una banda, els projectes del ciment i la gasolina amb l'incipient descontentament social amb aquestes idees, que en la seua majoria acabarien per no cristallitzar. També exhibeix el contrast entre la Valncia del mateix Sanchis Guarner, l'Equip Crnica o Max Aub i la de l'statu quo franquista que es dedicava a celebrar congressos d'Eucaristia a la ciutat. S'exhibeix a la sala Acadmia de la Nau.

   A més, a la Sala Oberta, s'exposa una sorpresa que va aparéixer durant les investigacions de la primera exposició. 'Sanchis Guarner, illustrador' arreplega els dibuixos indits que tenia el manuscrit original de l'obra 'La Ciutat de Valncia', juntament amb altres obres pictriques en les quals l'autor va repassar la histria de la ciutat. Les dos mostres estan organitzades pel Vicerectorat de Cultura i Societat i tenen per comissari el catedrtic de Geografia Josep Vicent Boira.

   El llibre de Sanchis Guarner 'La ciutat de Valncia. Síntesi d'Histria i Geografia urbana' (Cercle de Belles Arts, Valncia), es va publicar en aquell mateix 1972. Les mostres defenen la postura que el llibre "va canviar la percepció que fins al moment es tenia de l'evolució urbana i del patrimoni de la capital valenciana".

   "La publicació va obrir una etapa fructífera d'estudis moderns i avanats sobre arquitectura, arqueologia, geografia urbana, histria, literatura i, fins i tot, festes i tradicions. A més, l'obra va obrir un corrent d'estima cap a una ciutat que calia conservar i protegir de la destrucció".

   Una de les preguntes que es va fer el comissari Boira va ser "Qu queda d'aquella ciutat --si és que queda alguna cosa--, en la del 2022?". La resposta és que sí, queda bastant. De fet, algunes reformes dels últims anys i alguns projectes, com les de la Plaa de la Reina o la de l'avinguda Ausis March són les primeres que modifiquen l'urbanisme que es va realitzar aleshores.

   A més, la mostra també es pregunta "De quins temes es parlava en la ciutat en aquells anys inicials de la dcada dels setanta del segle XX?" Per a a, s'utilitzen els contrapunts entre la togada i oficialista Valncia del franquisme, ocupada en les obres del Pla Sud i que es dedicava a celebrar Congressos d'Eucaristia, amb la dels artistes i intellectuals, que celebrava congressos d'art en metall i comenaven a reflexionar sobre el "monstre" que venia.

CANVIS I VISUALS

   Per a Boira, un dels objectius declarats d'aquesta exposició --i lgicament del catleg que l'acompanya-- és el de "transmetre a les generacions més joves no solament la importncia d'un llibre pioner com el de Sanchis Guarner, sinó també el coneixement d'una ciutat que ha canviat molt en aquests últims cinquanta anys".

   A més de les fotografies de l'poca, l'exposició es basa en dos visuals circulars per a explicar els canvis: una és una plataforma redona al terra en la qual es projecten vídeos d'edificis o zones que van tindre canvis a la Valncia del 72, acompanyada de fotos de les obres i els enderrocaments i l'altra, un mapa gegant fet amb fusta d'edificis derruts on es marca el patrimoni perdut al centre histric de Valncia.

   'Valncia, 1972. Cap a la ciutat monstre' est estructurada en cinc blocs. A través d'ells, es reflexiona sobre com era la ciutat el 1972, es compara amb l'actual, es mostra l'oposició entre la Valncia oficial-franquista i la societat emergent moderna i democrtica, s'explica el Pla General vigent i es reivindica la figura de Manuel Sanchis Guarner.

   En el catleg que explica la mostra, el catedrtic d'Histria Antoni Furió indica: "Llegida hui, cinquanta anys després de la seua publicació, 'La ciutat de Valncia' fa l'efecte d'un llibre absolutament modern, actual, una impressió que encara devia ser més forta en el tristíssim i desolat panorama intellectual de la Valncia dels primers anys setanta, en les acaballes ja del franquisme".

'SANCHIS GUARNER, ILLUSTRADOR'

   L'exposició de la Sala Oberta, titulada 'Sanchis Guarner, illustrador', fa públiques, per primera vegada, illustracions del mateix Sanchis Guarner. En paraules de Boira: "El llibre 'La Ciutat de Valncia. Síntesi d'histria i geografia urbana' no solament atresora un coneixement ric i una estima profunda cap a la ciutat. L'original mecanografiat guarda un altre secret que ara desvetlem per primera vegada: més de cent cinquanta dibuixos indits sobre monuments, esttues, edificis, quadres, gravats i representacions relacionades amb la ciutat".

   Sanchis Guarner, amb un treball delicat i precís de composició, va fer de l'original mecanografiat una autntica maqueta del que havia de ser l'edició impresa impulsada pel Cercle de Belles Arts de Valncia el 1972.

   En prcticament cada pgina, l'autor va invertir temps i dedicació a esbossar sobre paper, amb estil rpid per precís, una interpretació del que després seria tot l'aparell grfic que va acompanyar el text.