Un virus reduïx dràsticament la població de meros en la reserva marina de les illes Columbretes

   CASTELLÓ, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Un virus que infecta a alguns peixos i causa en ells necrosi nerviosa és el responsable de la mort de part de la població meros en la reserva marina de les illes Columbretes.

    Així ho ha descobert un grup de recerca de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que ha publicat recentment un estudi en la revista 'Mediterranean Marine Science' que identifica la causa de la mort de gran quantitat de neros en la reserva marina de les Columbretes durant l'estiu i la tardor del 2023.

    Les anàlisis genètiques van identificar un gènere de virus conegut com Betanodavirus, que infecta a alguns peixos i causa en ells necrosi nerviosa, com el responsable de l'elevada mortaldat d'esta espècie típica del Mediterrani que està amenaçada per la sobreexplotació pesquera.

   Durant l'estiu i la tardor del 2023 es van detectar surant en les aigües de la reserva marina de les illes Columbretes, un petit arxipèlag d'origen volcànic situat a quasi 60 quilòmetres de distància de la costa de Castelló, multitud d'exemplars de mero morts.

    Esta espècie (Epinephelus marginatus) és molt vulnerable a la pesca i és cada vegada més escassa en les costes del Mediterrani a causa de la sobreexplotació pesquera. Reserves marines com la de Columbretes són una de les principals ferramentes per a la seua conservació, ja que la seua pesca allí està prohibida.

   En detectar esta mortaldat, el grup de recerca del IATS-CSIC liderat per Diego Kersting va prendre mostres d'alguns individus afectats, que van ser posteriorment analitzades genèticament per a poder identificar la causa de la malaltia.

    "Les anàlisis van mostrar que es tracta d'un Betanodavirus, un gènere de virus d'ARN que infecta a alguns peixos i que causa en ells necrosi nerviosa, cosa que concorda amb els símptomes que presentaven els meros malalts: desorientació, problemes per a nadar i pèrdua de control de la bufeta natatoria", explica, en un comunicat, l'investigador del CSIC.

   Els Betanodavirus afecten habitualment a peixos criats en instal·lacions aqüícoles però poden afectar també a poblacions salvatges. "Encara que els resultats obtinguts no permeten determinar l'origen del virus, ja que hi ha moltes altres espècies que poden transmetre-ho, esta mortaldat mostra que zones aïllades de costa com estes illes també poden veure's afectades per estos esdeveniments", assegura Kersting.

   MORTALDAT DE FINS Al 90% EN ALGUNES ZONES

   L'estudi, on participen investigadors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) i compta amb la col·laboració dels guardes de la reserva marina, que han ajudat en la presa de mostres i detecció d'individus afectats, conclou que este tipus de malalties poden tenir greus conseqüències en les poblacions d'estos peixos ja de per si mateix altament vulnerables.

    En este sentit, els censos de peixos realitzats abans i després de la mortaldat mostren una important caiguda en la densitat de neros, que podria aconseguir fins a un 90 % en algunes zones.

   "El treball destaca la gran importància que té el seguiment continu i a llarg termini d'organismes marins vulnerables en zones com les illes Columbretes, que permet la detecció primerenca d'este tipus d'esdeveniments", assegura Kersting. Així, la reserva marina de les illes Columbretes està considerada com a zona sentinella del canvi global marí.

    "En ella desenvolupem estudis relacionats amb l'impacte de l'escalfament, de les espècies invasores i de certes malalties des de fa més de dos dècades", recorda l'investigador del CSIC.