Von der Leyen portarà a la cimera de líders la creació de centres de deportació fora de la UE

   Demana traure "lliçons" de l'acord de Meloni amb Albània per a transferir migrants

   BRUSSEL·LES, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, creu que la Unió Europea ha d'"explorar possibles vies" per a la creació de centres de deportació de migrants irregulars fóra del territori comunitari mentre es resolen els seus casos en la Unió, una solució que portarà a la cimera de líders de la UE este dijous a Brussel·les i que seguix la línia marcada en una carta de 14 països del bloc, entre els quals no estava Espanya però sí França, Itàlia i Alemanya, demanant accelerar les expulsions.

   En l'escrit circulat en les capitals i recollit per Europa Press, Von der Leyen demana als caps d'Estat i de Govern europeus "seguir explorant possibles vies d'avanç" cap a la "idea de crear centres de tornada fora de la Unió Europea".

   La cap de l'Executiu comunitari que iniciarà el seu segon mandat previsiblement al desembre recorda als 27 que explicarà en el seu nou Col·legi amb una comissària específica per al Mediterrani a la qual preveu encomanar una proposta de reforma de la directiva de tornada, la revisió de la qual estava ja prevista en esta legislatura però la negociació de la qual no va arribar a arrancar entre el Consell i l'Eurocambra.

   En este context, Von der Leyen s'obri a solucions que definix com a "innovadores" per a avançar cap a la creació de centres de deportació per a traslladar fora de la UE als migrants irregulars que ja han arribat a sòl europeu, mentre es tramiten els seus expedients; a pesar que esta opció ja va ser descartada en el passat per Brussel·les per col·lisionar amb els drets dels demandants d'asil.

   Ara, Von der Leyen evoca com a exemple en la seua carta als líders de la UE l'acord negociat pel Govern italià de Giorgia Meloni amb Albània per a obrir en este país centres als quals traslladar a migrants que ja han sol·licitat asil a Itàlia mentre es tramiten les seues peticions. "Amb l'inici de les operacions del protocol entre Itàlia i Albània podrem traure lliçons d'esta experiència en pràctica", sosté la presidenta de la Comissió.

   En tot cas, la conservadora alemanya apunta també que per a avançar en aquest terreny el seu Executiu abordarà també al llarg del "pròxim any" la revisió de la definició de "país tercer segur", un assumpte que també és controvertit per les divisions que genera en el si dels 27 però que Von der Leyen veu necessari per a "ajudar a els qui cerquen asil sense haver d'embarcar-se en viatges perillosos a través del Mediterrani".

   Esta reflexió, defensa, es realitzarà de la mà amb organismes internaciones com Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) amb l'objectiu d'aconseguir un "enfocament integral" del concepte.

SANCIONS A PAÏSOS QUE NO COL·LABOREN

   A més d'este punt, Von der Leyen apunta altres claus que al seu judici han de marcar l'agenda migratòria de la Unió, inclòs accelerar l'aplicació de parts del Pacte de Migració i Asil; una reforma tancada 'in extremis' al final d'esta legislatura i l'entrada de la qual en vigor està prevista per al 2026.

   També defensa acords amb "socis clau" com Egipte, el Marroc i Algèria i els pactes amb països com Tunísia i Líbia, amb els quals Brussel·les ha tancat plans d'ajuda a canvi de contenir els fluxos migratoris.

   Així mateix defensa que, a més d'intensificar la cooperació amb tercers, els 27 han d'avançar en l'ús d'altres mesures per a castigar a aquells països tercers d'origen o trànsit que dificulten les tornades, per exemple restringint la política de visats com ja s'ha fet o recorrent a sancions comercials.

   "La UE hauria d'estar disposada a utilitzar com a palanca no solament la política de visats sinó també altres àrees com la comercial", demana Von der Leyen en la carta, en la qual assenyala específicament el Sistema de Preferències Generalitzades (SPG) que oferix un accés no recíproc lliure d'aranzels a productes originaris de països en desenvolupament.

   Estos assumptes ja van arribar la passada setmana a una reunió de ministres d'Interior de la UE celebrada a Luxemburg, on en un esmorzar a porta tancada van abordar la possibilitat de centres de deportació en tercers països com a opció per a agilitar les expulsions.

   Com a punta de partida per a la discussió, els ministres van rebre un document de treball elaborat per la presidència de torn que exercix Hongria aquest semestre i que va advocar per reflexionar sobre solucions "jurídica, operativa i diplomàticament sòlides" que permeten enviar als migrants a un país tercer "segur" mentre es resol la seua expulsió definitiva o fins que accepte tornar de manera "voluntària".

   Una altra de les idees que posa sobre la taula la presidència hongaresa és la d'una major fermesa i celeritat en les expulsions de persones que hagen sigut condemnats per algun delicte o siguen considerades "amenaça per a la seguretat".

   A més, demana millorar l'aplicació d'instruments "vàlids" amb que ja explica la Unió Europea, com és la possibilitat de castigar als països d'origen o trànsit que no cooperen adequadament en els programes de tornada, per exemple endurint la política de visats com ja fa amb Gàmbia i Etiòpia.

   Esta primera discussió va ser el resultat de l'impuls d'un bloc de 14 països de la Unió Europea (amb Àustria, Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia entre ells) han demanat en un altre document una reforma de la directiva de tornada per a comptar amb un nou marc legal que "facilite i accelere" les expulsions. Noruega, Suècia i Liechtenstein, que no són membres de la UE però sí de l'espai sense fronteres Schengen, també signen la posició.

   L'escrit demana a l'Executiu comunitari que revise la seua pròpia proposta per a un "canvi de paradigma" en el procés de tornades que fite les "responsabilitats" del migrant que arriba de manera irregular a la Unió Europea, de manera que queden clars els seus "drets i obligacions" perquè si hi ha falta de cooperació afronte "conseqüències i siga sancionat".