La Xarxa Vives demana "reflexió" sobre la llei de llibertat educativa i participació de les universitats

   VALÈNCIA, 5 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La Xarxa Vives d'Universitats ha fet pública una declaració institucional sobre la denominada llei de llibertat educativa de la Comunitat Valenciana en la qual advoca per "un procés de reflexió i participació" que faça que l'acció normativa estiga "justificada per una raó d'interès general", al mateix temps que reclama que es compte amb les universitats.

   La xarxa universitària s'ha pronunciat sobre la iniciativa en una 'Declaració de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats en relació a la proposició de llei per la qual és regula la llibertat educativa al País Valencià'. Està subscrita per la comissió permanent a excepció de les universitats Abat Oliba CEU i CEU Cardenal Herrera, segons s'especifica.

   En el document, es recorda que esta és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l'acció conjunta de 22 universitats i que "la unitat lingüística és el principal valor fundacional sobre el qual es va crear i entre els objectius fundacionals de la institució està potenciar la utilització i la normalització del català --valencià, segons la denominació oficial estatutària-- en el conjunt de la regió universitària, així com promoure accions conjuntes per a reforçar la seua presència en l'esfera pública i acadèmica".

   Per això, davant de l'aprovació a Les Corts de la proposició de Llei per la qual es regula la llibertat educativa, la Comissió Permanent considera oportú realitzar algunes consideracions.

   En primer lloc, deixa clar que "el poder legislatiu en un estat democràtic és el poder legítim per a legislar en el marc competencial que establix l'ordenament jurídic i, dins d'aquest, les universitats tenen com a funcions, entre altres, l'estudi i la promoció de les llengües oficials a través de la formació, la investigació, la transferència, l'intercanvi del coneixement i la cultura".

    De la mateixa manera, apunta, "les universitats han de fomentar l'ús, en l'àmbit acadèmic, de les llengües oficials i pròpies del territori, de conformitat amb el qual disposen els seus estatuts i la normativa autonòmica".

   Des de la Xarxa subratllen que "les llengües són una manifestació de la cultura, el fet més inherent a l'ésser humà; són mitjà de transmissió de valors, idees, formes i maneres d'entendre el món, totes legítimes". En la mateixa línia, apunta que "la diversitat lingüística, de la qual és exemple el conjunt de titulacions en llengües que oferixen les universitats, és la base de la transmissió de la cultura científica".

   Les institucions acadèmiques manifesten que "el consens conformat per la societat valenciana fa més de 40 anys al voltant de la LUEV ha permès donar passos significatius, encara que no definitius, cap a la consecució de l'imperatiu legal del coneixement i ús igualitari, sense discriminacions, de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana".

   "La singularitat cultural de cada territori o comunitat lingüísticament diversa, partint del respecte als drets subjectius lingüístics, no impedix, sinó que reclama que els poders públics adopten accions normatives que, de manera efectiva i real, asseguren la presència i l'ús social equilibrat de cadascuna de les llengües oficials i, en particular, de la llengua minoritzada, el valencià, en tots els nivells educatius", argumenten.

   "Aquest és un pas insoslayable --advertixen-- per a la necessària cohesió i vertebració dels nostres territoris en un espai plurilingüe, i tenint en compte els compromisos que en matèria educativa propugna el Consell d'Europa, per mitjà de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i dels principis i orientacions de Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües".

AFECTAR "REGRESSIVAMENT" DRETS

   I asseveren que, "quan la decisió reguladora dels poders públics, encara que legítima, pot afectar (regressivament) drets que ja han aconseguit un consens bàsic en una societat democràtica, com per exemple els drets socials o la protecció de la diversitat lingüística, cal buscar un gran acord social i polític, cosa que és exigible en matèria cultural i lingüística".

   "Si les decisions reguladores poden afectar aquell consens assolit, faria falta abans un procés de reflexió i participació que fera que l'acció normativa estiguera justificada per una raó d'interès general, perquè fóra la més adequada per a garantir la protecció d'aquella diversitat lingüística i de la igualtat de les llengües oficials. S'evitaria, així, qualsevol fractura social entre els territoris i els grups de parlants de diverses llengües", incidixen.

   Per tot això, creuen que les universitats "han de participar en aquest procés, des de la base del coneixement científic, com a agents que contribuïxen a la cohesió de la societat i a la transmissió dels valors i els principis democràtics entre els agents polítics, socials i institucionals".