La 'Zona grisa' de la Mutant acull l'estudi coreogràfic d'antropologia contemporània 'Una idea inacabada'

   El seu creador, Vicente Arlandis, se servix de productes de supermercat en una 'performance' per a tres intèrprets

   VALÈNCIA, 13 Ene. (EUROPA PRESS) -

   La Mutant de València, dins del cicle 'Zona grisa', dedicat al fet que els creadors puguen compartir amb el públic els resultats dels seus treballs, rep el pròxim 16 de gener a Vicente Arlandis, que de la mà del seu projecte Taller Placer, presentarà l'estudi coreogràfic d'antropologia contemporània 'Una Idea Inacabada'.

   La 'performance' ha sigut dissenyada per a tres intèrprets i representada en una maqueta teatral a escala 1/20 a partir de materials que tenim a mà diàriament: productes de supermercat. Inspirats en la visió de l'antropòloga britànica Mary Douglas, Taller Placer aborda estos objectes com un llenguatge en si mateix.

   "Els productes d'un supermercat no són sol objectes de consum; són dipòsits carregats de significats, els nous ídols de nostra era", desenvolupa l'artífex de la proposta-. A través d'ells, el mercat narra una història: la història de les nostres vides quotidianes, marcades per un consum ràpid i empobrit", afig.

   La successió d'estos productes crea un discurs que, encara que visualment llegible, també apel·la a altres nivells de percepció i sentit. Este enfocament busca activar nous vincles entre objectes i subjectes. Així, la coreografia es convertix en un exercici d'indagació sobre qui som, què desitgem, com produïm i com ens relacionem amb les nostres pròpies creacions.

   "La peça busca explorar les formes en què treballem i produïm, el paper crucial del cos i, més específicament, de les mans, així com la importància de la repetició, l'optimització i la serialitat en estos processos", concreta Arlandis.

L'OMNIPRESÈNCIA DEL TREBALL

   'Una idea inacabada' seguix el deixant d'altres projectes de Taller Placer on les formes que pren el treball i les identitats i els imaginaris que propicia són fonamentals.

   La formació aspira a seguir reflexionant sobre el problema del treball per tractar-se d'una de les qüestions més important de les nostres vides, "sobre este conjunt d'activitats físiques i psíquiques que marquen la nostra existència i que modelen la nostra identitat, sobre la desaparició de la frontera entre la vida i el treball i sobre els malestars que esta desaparició genera en fer del treball omnipresent".

   A este respecte, Arlandis assenyala com, a dia de hui, li seguix sorprenent "no tant que acceptem la realitat actual que hem de treballar per a viure, sinó la complaença de viure per a treballar".